D’acord amb Roger Schank (1990), les persones emmagatzemem els coneixements en la memòria en forma d’històries. Així quan ens trobem en una situació problemàtica l’analitzem i intentem recordar situacions similars que hàgim viscut i com les hem resolt. Les experiències pròpies ens permeten aprendre al llarg de la nostra vida personal i professional així com també aprenem de les experiències viscudes pels altres i que ens expliquen narrades en històries.
Els models d’experiències són una mitjà que ens apropa a històries que han viscut altres persones i que poden impulsar el canvi conceptual en els nostres coneixements previs. El mètode RBC (raonament basat en casos) és un mètode d’intel·ligència artificial que permet representar les històries viscudes per les persones i posar-les a disposició dels alumnes perquè les analitzin i entenguin el seu contingut. Les experiències que es recullen són diverses i diferents entre elles, així la manera d’enfocar i afrontar el problema també ho és. Això enriqueix l’aprenentatge realitzat per l’alumne ja que en contacte amb diferents perspectives i creences trobarà aquelles històries que facin que es plantegi un conflicte cognitiu en el seu model mental inicial al que respongui fent un canvi conceptual en els seus coneixements.
Les bases de dades que recullen casos (com la KITE) faciliten aquest procés d’aprenentatge perquè les històries es troben estructures segons diferents variables que recullen dades sobre context, les fites que es volen aconseguir, les activitats realitzades i els resultats. D’aquesta manera, l’alumne que fa la consulta es pot situar amb facilitat en el context en que s’ha donat aquesta experiència i en les circumstàncies que s’han desenvolupat al llarg de la seva realització. A més, tots els casos inclouen una entrevista on es recull la història completa narrada per alguns dels protagonistes, un apartat molt rellevant que afavoreix un apropament més significatiu a l’experiència narrada.
L’estructura determinada per variables a més aporta un altre avantatge important: dóna la possibilitat als alumnes a cercar els casos que siguin del seu interès en base a una variable. D’aquesta manera, l’alumne pot seleccionar i aprendre d’aquells casos que siguin del seu interès perquè estiguin relacionats amb les seves experiències prèvies i aportin noves maneres d’afrontar-les o bé perquè estiguin relacionats amb els seus coneixements i aportin nous aprenentatges. A més, l’anàlisi de casos diferents en relació a una variable (per exemple, àrea en què s’aplica) facilitarà que es puguin contrastar models d’experiències diferents i aprendre significativament d’aquesta comparació.
D’aquesta manera, els models d’experiències ens mostren com les noves tecnologies poden ajudar i potenciar l’aprenentatge significatiu als alumnes, d’una banda, perquè esdevenen un motor de cerca de casos en funció de interessos propis i, de l’altra, perquè ofereixen la possibilitat d’accedir a les experiències dels altres, de compartir històries i d’interaccionar amb els protagonistes que estan compartint els seus coneixements.
Pel que fa a la meva experiència amb la base de dades KITE, les meves cerques han anat encaminades a històries relacionades amb el nivell educatiu en el que estic especialitzada i treballo actualment (educació infantil). Els diferents casos consultats m’han donat noves idees per incloure les TIC a l’aula i que aquestes siguin les protagonistes del procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.
Dels casos KITE consultats, el que potser més m’ha agradat ha estat el número 3001-1 pel fet d’introduir el correu electrònic com a mitjà de contacte amb altres escoles que estan realitzant una mateixa activitat. El que explica aquest cas ja ho he vist en experiències anteriors però amb temàtiques diferents, en què els alumnes s’involucren en un procés de cerca i investigació per la xarxa sobre un tema o element determinat. Això si que sabia que motiva als alumnes i propicia aprenentatges significatius sobre el contingut a treballar, però el que més m’ha agradat i ha afegit un matís nou a la meva experiència és que utilitzin el correu electrònic per contactar amb altres alumnes, m’ha cridat l’atenció perquè mai ho havia vist i no havia pensat que és un element rellevant que seria interessant incloure a les aules. La gran part de la societat disposa d’un correu electrònic que els permet comunicar-se de manera més ràpida i eficient amb els altres, aquesta és una eina que els alumnes utilitzaran en el seu futur i no hi ha millor forma d’introduir-la a les aules que per compartir els coneixements adquirits al llarg de les activitats amb altres alumnes i així aprendre els uns dels altres.
Pel que fa als casos exposat pels meus companys i companyes, m’agradaria destacar la història que explica la Mariona Solà, aquest cas m’ha agradat molt perquè l’he trobat molt funcional i aplicable a la meva realitat a l’aula. Els contes són un recurs didàctic molt utilitzat a l’educació infantil pels avantatges que aporta al procés d’aprenentatge dels alumnes, però de vegades hi ha alumnes amb dificultats que necessiten una adaptació d’aquests per poder comprendre’ls (format SPC). Aquest cas m’ha permès aprendre de l’experiència de treballar amb tot el grup classe a través de les TIC i els contes en format SPC i en permetrà aplicar-lo amb els meus alumnes.
Els models d’experiències són una mitjà que ens apropa a històries que han viscut altres persones i que poden impulsar el canvi conceptual en els nostres coneixements previs. El mètode RBC (raonament basat en casos) és un mètode d’intel·ligència artificial que permet representar les històries viscudes per les persones i posar-les a disposició dels alumnes perquè les analitzin i entenguin el seu contingut. Les experiències que es recullen són diverses i diferents entre elles, així la manera d’enfocar i afrontar el problema també ho és. Això enriqueix l’aprenentatge realitzat per l’alumne ja que en contacte amb diferents perspectives i creences trobarà aquelles històries que facin que es plantegi un conflicte cognitiu en el seu model mental inicial al que respongui fent un canvi conceptual en els seus coneixements.
Les bases de dades que recullen casos (com la KITE) faciliten aquest procés d’aprenentatge perquè les històries es troben estructures segons diferents variables que recullen dades sobre context, les fites que es volen aconseguir, les activitats realitzades i els resultats. D’aquesta manera, l’alumne que fa la consulta es pot situar amb facilitat en el context en que s’ha donat aquesta experiència i en les circumstàncies que s’han desenvolupat al llarg de la seva realització. A més, tots els casos inclouen una entrevista on es recull la història completa narrada per alguns dels protagonistes, un apartat molt rellevant que afavoreix un apropament més significatiu a l’experiència narrada.
L’estructura determinada per variables a més aporta un altre avantatge important: dóna la possibilitat als alumnes a cercar els casos que siguin del seu interès en base a una variable. D’aquesta manera, l’alumne pot seleccionar i aprendre d’aquells casos que siguin del seu interès perquè estiguin relacionats amb les seves experiències prèvies i aportin noves maneres d’afrontar-les o bé perquè estiguin relacionats amb els seus coneixements i aportin nous aprenentatges. A més, l’anàlisi de casos diferents en relació a una variable (per exemple, àrea en què s’aplica) facilitarà que es puguin contrastar models d’experiències diferents i aprendre significativament d’aquesta comparació.
D’aquesta manera, els models d’experiències ens mostren com les noves tecnologies poden ajudar i potenciar l’aprenentatge significatiu als alumnes, d’una banda, perquè esdevenen un motor de cerca de casos en funció de interessos propis i, de l’altra, perquè ofereixen la possibilitat d’accedir a les experiències dels altres, de compartir històries i d’interaccionar amb els protagonistes que estan compartint els seus coneixements.
Pel que fa a la meva experiència amb la base de dades KITE, les meves cerques han anat encaminades a històries relacionades amb el nivell educatiu en el que estic especialitzada i treballo actualment (educació infantil). Els diferents casos consultats m’han donat noves idees per incloure les TIC a l’aula i que aquestes siguin les protagonistes del procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.
Dels casos KITE consultats, el que potser més m’ha agradat ha estat el número 3001-1 pel fet d’introduir el correu electrònic com a mitjà de contacte amb altres escoles que estan realitzant una mateixa activitat. El que explica aquest cas ja ho he vist en experiències anteriors però amb temàtiques diferents, en què els alumnes s’involucren en un procés de cerca i investigació per la xarxa sobre un tema o element determinat. Això si que sabia que motiva als alumnes i propicia aprenentatges significatius sobre el contingut a treballar, però el que més m’ha agradat i ha afegit un matís nou a la meva experiència és que utilitzin el correu electrònic per contactar amb altres alumnes, m’ha cridat l’atenció perquè mai ho havia vist i no havia pensat que és un element rellevant que seria interessant incloure a les aules. La gran part de la societat disposa d’un correu electrònic que els permet comunicar-se de manera més ràpida i eficient amb els altres, aquesta és una eina que els alumnes utilitzaran en el seu futur i no hi ha millor forma d’introduir-la a les aules que per compartir els coneixements adquirits al llarg de les activitats amb altres alumnes i així aprendre els uns dels altres.
Pel que fa als casos exposat pels meus companys i companyes, m’agradaria destacar la història que explica la Mariona Solà, aquest cas m’ha agradat molt perquè l’he trobat molt funcional i aplicable a la meva realitat a l’aula. Els contes són un recurs didàctic molt utilitzat a l’educació infantil pels avantatges que aporta al procés d’aprenentatge dels alumnes, però de vegades hi ha alumnes amb dificultats que necessiten una adaptació d’aquests per poder comprendre’ls (format SPC). Aquest cas m’ha permès aprendre de l’experiència de treballar amb tot el grup classe a través de les TIC i els contes en format SPC i en permetrà aplicar-lo amb els meus alumnes.
Conclusions finals
La realització d’aquesta miniactivitat ha estat molt significativa per mi per diversos motius. D’una banda, he viscut en primera persona els avantatges del raonament basat en casos gràcies a la meva experiència amb la base de dades KITE. Ja coneixia altres bases de dades però més relacionades amb articles científics sobre educació (p.ex. Teseo) però ignorava que hi haguessin bases de dades sobre històries. Crec que podem aprendre molt del coneixement pràctic dels altres i aquesta és una bona forma de fer-ho mitjançant l’anàlisi d’experiències educatives de tot arreu.
D’altra banda, m’ha semblat molt adient haver d’estructurar la història que volia compartir en base a unes variables determinades perquè considero que d’aquesta manera es concreta bé el cas i es facilita la seva comprensió als possibles lectors. A més, conèixer aquesta estructura ha facilitat el meu procés de cerca i anàlisi dels casos.
En definitiva, en la realització d’aquesta activitat ha reafirmat la meva idea inicial sobre els avantatges que aporten les TIC a l’hora de promoure aprenentatges significatius en els alumnes. I he conegut noves metodologies de treball per incloure les TIC a l’aula.
D’altra banda, m’ha semblat molt adient haver d’estructurar la història que volia compartir en base a unes variables determinades perquè considero que d’aquesta manera es concreta bé el cas i es facilita la seva comprensió als possibles lectors. A més, conèixer aquesta estructura ha facilitat el meu procés de cerca i anàlisi dels casos.
En definitiva, en la realització d’aquesta activitat ha reafirmat la meva idea inicial sobre els avantatges que aporten les TIC a l’hora de promoure aprenentatges significatius en els alumnes. I he conegut noves metodologies de treball per incloure les TIC a l’aula.
